Diumenge a la tarda. La final del Godó en obert! L’emet la 1 de RTVE. Juguen Rafael Nadal i Stefanos Tsitsipas. Més de tres hores i mitja de partit, d’un gran partit jugat per dos grans tennistes.
M’agrada el tennis. El trobo un esport emocionant. Si un partit s’allarga és perquè hi ha molta igualtat entre els jugadors. I no es pot dir mai que un matx està guanyat fins que s’acaba.
Admiro la fortalesa física i psicològica dels tennistes professionals. No han arribat fins allà de manera gratuïta. Quan surten a la pista es tenen només a si mateixos i són els responsables únics de les seves victòries i de les seves derrotes. És cert que, si arriben a estar entre els primers, poden guanyar molts diners, però només ells saben l’esforç que els ha comportat ser on són. A més, afortunadament, el tennis no té res a veure amb el mercadeig de què són objecte les estrelles d’altres esports.
També és veritat que alguns tennistes han tingut tristes històries al darrere i han estat víctimes d’una gran pressió del seu entorn, que els ha valorat només pels seus guanys econòmics.
Hem vist jugadors efusius, d’altres que s’han mantingut quasi impassibles fos quin fos el resultat, alguns amb unes rutines ben peculiars… i també els maleducats -sí, maleducats, em nego a utilitzar l’eufemisme de “jugador amb caràcter”. Puc comprendre que la tensió d’un moment s’hagi d’alliberar d’alguna forma, però no entenc com el reglament d’un esport tan elegant tolera el lamentable espectacle de tennistes destrossant la raqueta a cops.
Tornant a la final del 68è Trofeu Comte de Godó, em trec el barret davant dels seus protagonistes. Tant el veterà Nadal com el jove Tsitsipas van demostrar que són grans jugadors, per la qualitat del partit i, sobretot, perquè en les tres hores i mitja llargues de matx van fer gala d’un comportament exquisit. I no serà perquè el joc no fos emocionant, ja que tots dos van tenir opcions de guanyar en diverses ocasions.
També crec que cal destacar la feina dels comentaristes de RTVE, sobretot Arseni Pérez i Àlex Corretja. És d’agrair quan es fa una retransmissió imparcial, destacant allò que fa bé cada jugador i analitzant en què s’han equivocat quan fallen. Lluny del tuf “patriòtic” que traspuen alguns periodistes, van fer una narració impecable del partit.
Per cert, va guanyar Nadal i me’n vaig alegrar perquè el considero un gran esportista.