Paràsites

Les plantes paràsites es poden classificar bàsicament en dues categories: les hemiparàsites i les holoparàsites.

Les hemiparàsites, tal com indica el seu nom, són parcialment paràsites, és a dir, obtenen aigua i nutrients de la planta hostatgera però fan la fotosíntesi.

Les holoparàsites, per contra, viuen completament a càrrec del seu hoste, no fan la fotosíntesi i, en alguns casos, no tenen ni fulles ni arrels.

En aquesta entrada ens fixarem en dues holoparàsites que podem trobar fàcilment pels voltants de Santpedor: la cuscuta i els frares. No tenen res a veure entre elles, excepte el fet de viure a costa d’una altra planta.

La cuscuta (Cuscuta epithymum) té l’aspecte d’un manyoc de cabells rogencs que emboliquen quasi completament la planta hoste -generalment timó o sajolida-, de la qual xuclen l’aliment per mitjà d’uns òrgans que s’anomenen haustoris. No té arrels, ni fulles. Fa unes flors diminutes que produeixen unes llavors amb gran capacitat de dispersió.

Els frares són diferents espècies del gènere Orobanche, bastant difícils de distingir entre elles. Tenen l’aspecte d’un espàrrec, més o menys pilós i de coloracions diverses, amb les flors a la part superior. S’assequen de pressa, cosa que encara en complica més la identificació. Parasiten l’arrel de l’hoste (romaní, botja, heura…) i, quan les condicions són poc favorables, viuen soterrats.