Les glans són el fruit característic del gènere Quercus, del qual als voltants de Santpedor trobem tres espècies: l’alzina (Quercus ilex), el garric (Quercus coccifera) i el roure (Quercus x cerrioides).
L’alzina i el garric són arbres perennifolis. Es diferencien, sobretot, perquè el garric té les fulles més petites, més punxoses i d’un color verd brillant a totes dues cares. Les fulles de l’alzina, en canvi, tenen l’anvers de color verd fosc i el revers recobert d’uns pèls molt densos i curts, que li donen un color gris clar. Per les glans també podem diferenciar aquestes dues espècies: les del garric tenen les escames de la cúpula desplegades i punxoses, cosa que no passa en l’alzina. Finalment, també cal senyalar el port arbori de l’alzina, mentre que el garric sol quedar com a arbust.
El roure és un arbre caducifoli, tot i que no és rar trobar exemplars que conserven algunes fulles verdes tot l’any, convivint amb les que s’han assecat i romanen molt temps a les branques. Les fulles són lobulades, llises a l’anvers (excepte quan són molt tendres) i més o menys piloses al revers. Fa glans molt semblants a les de l’alzina. Sol viure en indrets més humits i ombrejats que les altres dues espècies.
Per acabar, convé senyalar que la major part d’alzines que trobem en aquesta zona són fruit de l’encreuament d’alzina de fulla gran (Quercus ilex ssp. ilex) i d’alzina carrasca (Quercus ilex ssp. ballota) i, per tant, presenten trets morfològics de totes dues subespècies. Una cosa similar passa amb els roures. L’híbrid predominant -Quercus x cerrioides– prové de l’encreuament de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure de fulla petita (Quercus faginea).
Fotografies:
1. Alzina. Exemplar isolat amb la característica capçada arrodonida.
2. Alzina. Tronc i brancatge.
3. Alzina. Glans verdes.
4. Alzina. Glans madures.
5. Alzina. Arbre florit, a la primavera.
6. Alzina. Detall de les flors masculines.
7. Garric. Aspecte general de la planta.
8. Garric. Fulles.
9. Garric. Fulles amb cecidis de Plagiotrochus quercusilicis.
10. Garric. Gla verda.
11. Garric. Glans madures.
12. Fulles d’alzina i de garric.
13. Roure. Exemplar jove amb les fulles noves.
14. Roure. Aspecte hivernal.
15. Roure. Fulles i glans verdes.
16. Roure. Fulles seques, que romanen temps a l’arbre.
17. Roure. Brots tendres.
18. Roure. Glans verdes.
19. Roure. Cecidis -gales- causats per la posta d’ous d’una petita vespa de la família dels cinípids.
20. Roure. Fulles que han quedat verdes conviuen, en el mateix arbre, amb les que s’han assecat a l’hivern.
21. L’alzina i el roure es diferencien perquè la primera és de fulla persistent i, el segon, de fulla caduca.
Per saber-ne més:
- Alzina (El medi natural del Bages i del Moianès)
- Alzina (Viquipèdia)
- Garric (Viquipèdia)
- Roure cerrioide (Viquipèdia)
- Roure martinenc (El medi natural del Bages i del Moianès)