El romaní (Salvia rosmarinus) és una de les plantes més abundants als voltants de Santpedor. Dona nom al tipus de brolla de la zona i és ben coneguda pels seus usos medicinals, culinaris i en perfumeria.
És una espècie molt adaptada a la sequera. Les seves fulles, llises a l’anvers i piloses al revers, són una bona mostra d’aquesta adaptació, ja que es pleguen pels costats (fulles revolutes) per minimitzar l’exposició al sol i a l’aire de la cara més permeable i evitar així la pèrdua d’aigua. Quan les fulles es refreguen o es trenquen desprenen l’aroma característic de la planta.
Floreix quasi tot l’any, excepte els mesos de temperatures extremes.
El timó (Thymus vulgaris) és una planta medicinal i aromàtica, abundant i molt coneguda (també com a farigola). Igual que el romaní, presenta una bona adaptació als terrenys secs. Té les fulles molt petites -no solen passar dels 5 mm-, revolutes i amb les dues cares diferents: una de llisa i una de pilosa. Floreix a la primavera.
La sajolida (Satureja montana), igual que les dues plantes anteriors, pertany a la família de les labiades. Les seves fulles contenen essències que fan que sigui apreciada a la cuina.
L’espernallac (Santolina chamaecyparissus) creix en marges i terrenys secs. Fa unes mates arrodonides, amb moltes tiges. Sol passar desapercebut fins que floreix. Aleshores, els capítols grocs tan nombrosos fan que esdevingui una planta atractiva. Se li coneixen propietats medicinals.
El fonoll (Foeniculum vulgare) és una planta herbàcia que trobem sovint a les vores de camins i herbassars. Pot créixer fins a uns 2 m d’alçada. Quan floreix, les umbel·les amb les floretes grogues criden l’atenció. Del fonoll se n’aprofiten diferents parts a la cuina: les fulles, els fruits i, d’una varietat cultivada, també una mena de bulb.
La sempreviva (Helichrysum stoechas) és una mata discreta de color verd grisenc, que s’anima quan floreix. A l’extrem de cada tija es forma un grup de capítols de flors grogues, protegides per unes bràctees que, un cop acabada la floració, romanen a la planta amb l’aparença de flors seques. D’aquí ve el nom de sempreviva. La planta fa una olor agradable i té usos medicinals.
Fotografies:
1. Romaní. Aspecte d’una mata.
2. i 3. Romaní. Detall de fulles i flors.
4. Timó. Aspecte d’una mata florida.
5. Timó. Flors.
6. Mates de romaní i timó a l’hivern.
7. Sajolida. Mata amb flors.
8. Marge cobert de mates d’espernallac.
9. Espernallac florit.
10. Fonoll. Aspecte general de la planta.
11. i 12. Fonoll. Umbel·les amb flors en diferents estats de creixement.
13. Sempreviva borda. Aspecte d’una mata.
14. Sempreviva borda. Flors.
Per saber-ne més:
- Romaní (El medi natural del Bages i del Moianès)
- Timó (El medi natural del Bages i del Moianès)
- Sajolida (El medi natural del Bages i del Moianès)
- Espernallac (Viquipèdia)
- Fonoll (Viquipèdia)
- Ramell de sant Ponç – Sempreviva (Viquipèdia)